CEDEC, consultoria d’empreses, ofereix les pautes per confeccionar un correcte pla financer a l’empresa

0
6

En aquest sentit, CEDEC, la consultoria líder a Europa en gestió, direcció i organització per a pimes i empreses familiars, proposa una sèrie de pautes per elaborar un pla financer correcte, tenint en compte que s’hauran hagut de fer totes les anàlisis dels processos esmentades anteriorment, perquè estan relacionades entre si i les dades obtingudes són necessàries en aquesta fase.

Dur a terme un pla financer és bàsic en qualsevol situació de crisi, perquè les empreses entren en una situació de risc a causa de les seves finances, no pels seus resultats. Mantenir la capacitat per atendre els pagaments ja compromesos és la base sobre la qual cal assentar qualsevol pla.

Així doncs, aquest pla financer haurà de valorar els aspectes següents:

– Anàlisi i gestió dels cobraments pendents dels clients.

– Revisió de les condicions de risc dels clients.

– Anàlisi i gestió dels pagaments pendents a proveïdors.

– Anàlisi i gestió dels pagaments que cal fer a creditors, i revisió de despeses fixes.

– Anàlisi del dèficit de tresoreria i fonts de finançament possibles.

– Revisió de l’endeutament bancari i estudi d’un refinançament.

– Establiment d’eines i sistemes de seguiment permanent.

Aquesta planificació és bàsicament financera, no econòmica. Per tant, en aquest moment no és rellevant el benefici/resultat del negoci. El que importa ara és garantir un flux econòmic suficient per atendre els compromisos adquirits. Es poden sacrificar beneficis per millorar la tresoreria, però en cap cas generar pèrdues.

Com a puntualització prèvia, abans de començar és necessari mirar el calendari i visualitzar els mesos vinents, amb l’agost gairebé a tocar, els festius, etc. en un any atípic amb una gran incertesa sobre el que passarà en el futur. És per això que, en algunes decisions, haurem de tenir en compte el que va passar en anys anteriors.

En iniciar la confecció d’un pla financer, en primer lloc, caldrà analitzar els cobraments a clients, tant per factures pendents de pagament com per efectes en cartera pendents de venciment, sense que importi si els hem descomptat o no en el banc.

L’objectiu d’aquest punt és determinar si l’empresa té riscos d’impagament en els efectes en cartera, de manera que, si determinem que es pot produir un impagament, caldrà actuar de seguida mirant d’anticipar una part del deute pendent i oferint al client un possible descompte per pagament immediat si això ens ajuda, o fraccionant el deute i allargant el termini de pagament. Així podrem saber si es pot disposar d’una cartera d’efectes i de facturació a clients completament sana, amb el mínim d’impagats i, si es produeixen, gestionar-los i refinançar-los amb el termini que calgui. D’aquesta manera, la previsió serà sòlida.

En segon lloc, s’hauran d’avaluar i modificar (si cal) les condicions de pagament que s’ofereixen als clients; determinar amb quins clients es pot assumir el risc de fer cobraments ajornats i quins són els que paguen més ràpid, per fer que el departament comercial i de producció prioritzin les seves operacions; calcular els descomptes per pagament immediat que es poden oferir, etc. En definitiva, s’han de donar elements a la xarxa comercial i al departament de producció perquè puguin prioritzar els clients depenent de les millors condicions financeres dels cobraments.

A partir de les condicions existents o revisades i de les previsions de subministrament de comandes (o prestació de serveis) que obtindrem de la part comercial i de producció, es podran calcular els fluxos d’entrada de tresoreria a partir de les noves facturacions que s’hagin d’efectuar.

En tercer lloc, caldrà analitzar els pagaments pendents a proveïdors, tant si s’han remès efectes per pagar-los com si no, i s’avaluaran les possibilitats de millorar les condicions que hi tenim i d’adaptar-les a les possibilitats reals que té l’empresa. L’objectiu ha de ser guanyar temps en els pagaments i donar temps a ingressar els cobraments. En els proveïdors estratègics, s’han de mirar de millorar les condicions de pagament mitjançant ajornaments. Per als que no siguin estratègics, farem el mateix i, si no s’obtenen resultats favorables, es pot estudiar la possibilitat de substituir-los per uns altres.

Aquest càlcul s’haurà de valorar a l’hora de fer noves compres, tenint en compte les noves condicions de pagament negociades prèviament, i així disposar dels nous compromisos de pagament als quals s’haurà de fer front a partir d’ara.

L’objectiu és endarrerir els pagaments tant com es pugui i garantir la resistència de les nostres finances en el futur gràcies als cobraments més immediats.

En quart lloc, s’ha de repetir l’exercici d’anàlisi de pagaments amb els creditors. La primera anàlisi té com a objectiu intentar evitar els pagaments a aquests creditors, fins i tot suspenent els serveis que presten. S’han de reconsiderar totes les despeses, tant per l’efecte financer com per l’estalvi de costos prescindibles en aquests moments. Aquestes retallades afectaran els costos i els futurs pagaments, i s’aplicarà el mateix criteri que s’ha detallat abans amb els proveïdors, és a dir, ajornaments i substitucions.

Cal tenir en compte que, entre els creditors, poden haver-hi els bancs. Caldrà distingir la gestió de l’endeutament existent (cartera de crèdits) i les possibles peticions de nou endeutament. La tipologia dels crèdits, les quanties i les garanties aportades (no és el mateix un préstec hipotecari que una pòlissa per a circulant, ni un descompte comercial que un confirming) donen unes pautes de negociació diferents. La recomanació amb els bancs és que, llevat que hi hagi una urgència màxima, cal fer una negociació global una sola vegada, quan s’hagin definit les necessitats del tot.

Un altre aspecte són els pagaments de lloguers, per als quals caldria negociar rebaixes o ajornaments que haurien de ser de concessió “automàtica”. Això també es pot aplicar a tota la resta de creditors.

Aquí, l’objectiu és eliminar costos i pagaments evitables, reduir temporalment o definitivament el cost (i el pagament corresponent) de tots els costos possibles, i ajornar tots els costos que es pugui, fins i tot per la via de substituir el subministrador no estratègic.

Com a cinquè punt, analitzem la nostra situació financera i comprovem si les mesures que s’han pres fins ara asseguren una suficiència financera o no. Si apareixen punts de tresoreria negativa o molt ajustada, però després es recuperen, es pot gestionar el desplaçament de cobraments o pagaments a fi d’equilibrar els fluxos. Però si hi ha un dèficit important o perllongat en el temps, s’ha d’analitzar quines possibles fonts de finançament poden permetre obtenir recursos financers complementaris.

Si calgués, tal com s’ha esmentat abans, s’haurà de contactar amb els bancs amb els quals es treballa per negociar un nou endeutament i renegociar els actuals, si n’hi ha, però tot com una única negociació. L’objectiu és reduir la càrrega financera de les amortitzacions dels crèdits anteriors allargant-ne els terminis o aconseguint períodes de carència d’amortització (només pagament d’interessos) i obtenir noves entrades de fons que ens permetin cobrir el dèficit de tresoreria.

La fase final del pla de finançament és disposar de sistemes i eines que permetin controlar la tresoreria en tot moment. Aquesta anàlisi, per molt exhaustiva que hagi estat, s’ha d’anar modificant constantment perquè les coses no passen en els moments ni en les quantitats en què estaven previstes, poden sorgir imprevistos, impagats de clients amb els quals no es comptava, etc. Per tant, la vigilància de l’evolució de la tresoreria s’ha de dur a terme de forma sistemàtica.

No s’ha d’oblidar que les vendes i les compres tenen una dinàmica, i els cobraments i els pagaments una altra. Les empreses han de disposar de sistemes de control que els permetin estar informades permanentment de les incidències o de l’incompliment de les previsions tan aviat com sigui possible, i han de construir eines que facilitin visualitzar els efectes que tenen sobre el conjunt dels fluxos i facin aparèixer les necessitats amb temps suficient per gestionar-ne la resolució.

CEDEC, Consultoría de Organització Estratégica, recomana, com a eix imprescindible de tota la gestió empresarial, confegir un diagnòstic previ i una planificació exhaustiva per tal de poder desenvolupar, posteriorment, un pla financer correcte i no només fer-ho en moments de crisi com l’actual. Aquest ha de ser un eix bàsic de la direcció empresarial en tot moment. El control de la tresoreria és vital perquè es puguin dur a terme els plans i les estratègies definides i per ajudar-nos a assolir la desitjada excel·lència empresarial.

Nota de prensa CEDEC, consultoria d’empreses, ofereix les pautes per confeccionar un correcte pla financer a l’empresa en comunicae.es